27 juliol 2026 · 7 min de lectura

Web en català, en castellà o totes dues?

Aquí no és una pregunta d'identitat: és una pregunta de a qui vols vendre. A l'Alt Urgell, la Cerdanya i Andorra hi conviuen un client que cerca en català, un que cerca en castellà i, segons el sector, un que arriba en francès o en anglès. La resposta curta: comença per l'idioma del teu client principal, i fes la segona versió bé o no la facis.

En quin idioma em cerca el meu client?

En el que pensa, que no sempre és el que parla amb tu. Algú et pot atendre en català al taulell i teclejar en castellà al mòbil, o a l'inrevés. Per això la decisió no es pren d'oïda: es mira.

Tres maneres de saber-ho sense endevinar:

• Search Console, si ja tens web: et diu les consultes reals que et porten visites, amb les seves paraules exactes.
• El teu propi historial de missatges. Mira els últims trenta contactes per WhatsApp o correu: en quin idioma t'escriuen.
• D'on ve la teva facturació. No és el mateix un comerç de barri a la Seu que un negoci que viu de visitants de Barcelona, de residents d'Andorra o de turisme de fora.

Amb això ja tens l'idioma principal. El principal és el que s'escriu primer, amb cura, i el que s'emporta les pàgines importants.

Què guanya de debò una web bilingüe?

Dues coses: abast als cercadors i un senyal de respecte que es nota. En SEO, cada idioma competeix per consultes diferents: «disseny web Alt Urgell» i «diseño web La Seu d'Urgell» no són la mateixa cerca ni les guanya la mateixa pàgina. Si només existeixes en una llengua, l'altra meitat de la demanda ni et veu.

I hi ha una part menys mesurable però real: en aquesta plaça, trobar un negoci que se't dirigeix en la teva llengua compta. No és folklore; és la diferència entre «això és d'aquí» i «això és una web genèrica que podria ser de qualsevol lloc». La nostra web és en català i en castellà per aquesta raó, no per tràmit.

El cas d'Andorra té un matís propi: molt client internacional, moltes segones residències i un públic que sovint no funciona ni en català ni en castellà. Allà la segona llengua útil pot no ser la que esperaves. Ho tractem amb més detall a disseny web a Andorra.

Traduir amb un traductor automàtic serveix?

Per entendre un text, sí. Per vendre, no. Una traducció automàtica sense revisar es detecta en dues frases: expressions calcades, un registre estrany i, sobretot, arguments de venda que sonen a manual. El visitant no pensa «això està mal traduït»; pensa «això no és seriós», que és pitjor perquè no t'ho diu.

A més, aquells ginys que tradueixen la pàgina sobre la marxa tenen un problema tècnic de fons: si la traducció viu només al navegador del visitant, no hi ha una pàgina real que Google pugui indexar en aquell idioma. És a dir, pagues la incomoditat sense obtenir el benefici de SEO.

El que sí que funciona: una pàgina real per idioma, amb la seva pròpia URL, el seu propi text revisat per algú que domina la llengua i les seves etiquetes hreflang declarant quina versió correspon a cada públic. Així Google entén que no és contingut duplicat, sinó el mateix contingut per a dues audiències.

Com es fa bé una web en dos idiomes?

1. Una URL per idioma. Res d'una sola pàgina que canvia de text amb un botó sense canviar d'adreça: no es pot enllaçar, ni compartir, ni indexar per separat.
2. hreflang i lang correctes. Cada versió declara el seu idioma i apunta a la seva germana. És mitja hora de feina i evita que Google triï per tu.
3. Un canvi d'idioma visible, sempre al mateix lloc, que porti a la pàgina equivalent — no a la portada. Enviar a l'inici algú que estava llegint un servei concret és la manera més ràpida de perdre'l.
4. Paritat de contingut. Si la versió en català té la meitat de pàgines, aquell idioma rendeix la meitat. És preferible un idioma complet que dos a mitges.
5. Traducció amb criteri, no literal. Els títols i les crides a l'acció es reescriuen; sovint la paraula que cerca la gent en cada llengua no és la traducció exacta de l'altra.
6. El legal, també. Avís legal, privacitat i cookies en els dos idiomes. És el primer que s'oblida i el que queda pitjor.

Quan NO compensa el bilingüe?

Quan no pots mantenir les dues versions. Una web bilingüe no és el doble de feina el primer dia i zero després: cada canvi de preu, cada servei nou i cada text retocat s'ha de fer dues vegades. Si saps que no l'actualitzaràs, val més una sola versió impecable.

Tampoc no compensa si la teva clientela és clarament d'una sola llengua i el teu pressupost és ajustat: abans que un segon idioma a mitges, gairebé sempre rendeix més una pàgina més de servei, millors fotos o una fitxa de Google ben treballada. Si has de triar, tria profunditat abans que amplada.

I una regla pràctica que evita disgustos: no comencis traduint; comença decidint. Moltes webs bilingües neixen malament perquè es tradueix un text que encara no convencia en l'idioma original.

Quant costa afegir el segon idioma?

Menys que fer dues webs, més que prémer un botó. El cost és al text —redactar-lo i revisar-lo— i a mantenir la paritat amb el temps, no a l'estructura, que es munta una sola vegada si el lloc està ben construït des del principi.

Per això a Seuweb el bilingüe es planteja des del disseny i no com un pedaç: les pàgines neixen sabent que tindran germana. El mapa de plans —Essencial 199 €, Professional 699 €, Negoci 1.199 € i Marca des de 1.999 €, de llançament fins al setembre de 2026— és als nostres plans i preus, amb el desglossament complet a quant costa una pàgina web el 2026. I si el que et preocupa és el termini, ho expliquem a quant es triga a fer una web.