Sector · Serveis
Web per a agències d'assegurances: més que un comparador
Un comparador ensenya quotes. Una corredoria de poble ensenya una persona que despenja quan hi ha un sinistre. La web ho ha de deixar clar abans que qualsevol marca: qui atén, quins riscos mira en aquesta zona i què passa el dia del comunicat.
Qui busca agències d'assegurances al Pirineu
- Qui tanca la casa mesos sencers. Neu, una clau en mans d'algú altre, una canonada. Vol saber si mires aquest tipus de casa i a qui truca si passa alguna cosa un diumenge.
- El comerç. La botiga, el bar, el taller. Pregunta qui porta el comunicat d'un vidre o d'un empleat, no una graella de productes.
- Qui viu del camp o d'una activitat. Bestiar, una borda, una colla de temporada. Busca algú que hagi vist aquest risc, no un formulari igual per a tothom.
- Qui ja ha tingut un sinistre. No vol repetir la sensació de no saber a qui marcar. Mira si hi ha un telèfon amb nom.
La quota la comparen en una altra pantalla. A tu arriben quan volen algú que conegui la casa, el local o el camp.
Què ha de tenir la web, en ordre
Abans que el logotip de ningú, la persona. Després, els riscos d'aquí. El sinistre s'explica abans que faci falta.
1. Posar la persona davant de la marca
Nom, foto i un telèfon que sigui de la corredoria, no d'una central llunyana. Si hi ha diverses persones, que es vegi qui porta la llar, qui el comerç i qui el camp. El logo d'una asseguradora, només si t'han autoritzat a fer-lo servir; si no, no el posis.
2. Anomenar els riscos d'aquesta zona
Casa que passa l'hivern tancada, local de poble, explotació, activitat de temporada. Cadascun en un bloc curt: què sols mirar i quina pregunta convé fer-te abans de contractar. Sense preus i sense prometre que un dany concret entra a la pòlissa.
3. Explicar el sinistre abans de l'ensurt
Què fas tu el dia del sinistre, a quin número es truca i què demanes a la persona en aquell moment (fotos, un relat curt, res de papers que no tingui a mà). Qui llegeix això amb calma és qui després no es bloqueja. La casa, si l'està comprant, s'entén a la web de la immobiliària; l'edifici, si és de comunitat, a la de l'administrador.
4. Demanar només el just per tornar la trucada
Tipus d'assegurança, poble i un telèfon. La matrícula sencera, la salut, el número de compte o el detall d'un sinistre obert no van en un formulari que queda desat lluny del teu control. Això es parla quan ja saps amb qui parles.
5. Coincidir amb la fitxa i amb el mapa
Adreça i horari, els mateixos a la web i a la fitxa. Qui té un vidre trencat no reconciliarà dos horaris. Com deixar-la presentable: la fitxa de Google, posada al dia.
El sinistre com a argument
Una corredoria de muntanya ho veu cada temporada. A l'hivern li escriuen per una casa sota la neu; a l'estiu, per un bar de la plaça o per qui treballa al bosc. L'argument no és «som més barats». És: quan passa alguna cosa, saps a qui marques i aquesta persona sap de quina casa parles.
| Comparador | Corredor de la zona | |
|---|---|---|
| El que ensenya | Una quota al costat d'una altra | Qui agafa el telèfon |
| El dia del sinistre | Un número genèric | Algú que coneix la casa |
| La casa d'aquí | Un formulari igual per a tothom | Neu, tancament llarg, local, camp |
| Les dades que demanes | Les que demana l'eina | Les justes per tornar-te la trucada |
| La relació | Es queda a l'eina | Segueix a la corredoria, amb nom |
El comparador pot existir a la vida del teu client. La teva web no l'ha d'imitar. Ha de contestar la pregunta que el comparador no es fa: què passa aquí quan hi ha un sinistre.
Assegurances de la zona: casa de muntanya, camp, comerç
Cada risc mereix la seva pàgina curta, amb exemples de la comarca i sense xifres. La casa tancada no s'explica com un pis de ciutat. El comerç no s'explica com la casa. Si a més portes comunitats, no barregis l'assegurança de l'edifici amb la del veí: són converses diferents.
I no afirmis les condicions d'una companyia. Digues quines preguntes fas i com acompanyes el sinistre. La pòlissa l'explica qui l'emet; tu expliques el tracte.
Errors que veiem sovint
- La graella de quotes. Copiar preus d'un comparador et deixa desactualitzat i et posa a competir en l'únic terreny en què no guanyes. Treu la graella i deixa el telèfon.
- Logos que no són teus. El d'una asseguradora, sense permís, sobra i confon. El teu nom és el que s'ha de recordar.
- El formulari que pregunta de més. Salut, compte, matrícula completa o el relat d'un sinistre obert no es demanen per «fer-te un preu». Demana el poble i el tipus d'assegurança.
- «T'ho cobrim tot». És una frase que no pots sostenir i que qui ha tingut un sinistre no es creu. Digues què mires i com acompanyes.
El comparador ensenya una quota. La corredoria s'hi juga el nom el dia del sinistre.
Preguntes freqüents
Puc posar un formulari de pressupost?
Sí, si demana poc: el tipus d'assegurança, el poble i un telèfon. El sinistre, la matrícula o el valor de la casa es parlen a la conversa, no en un formulari obert. Un botó de trucada al costat evita que aquest formulari sigui l'única porta.
Quines dades no he de demanar a la web?
Les que no fan falta per tornar-te la trucada: dades de salut, el relat d'un sinistre obert, números de compte o de pòlissa. Amb el nom, el poble i el tipus d'assegurança es pot començar. La resta es demana quan ja saps amb qui parles.
Com competeixo amb els comparadors a Google?
No cal guanyar-los en la frase de la quota. Orienta la web a qui busca tracte a la zona: casa tancada, comerç, camp, un sinistre. La fitxa i una pàgina que expliqui el sinistre responen una cerca diferent de la de la taula de preus.
Quant costa una web així?
No va per quantes companyies esmentis: va per les pàgines que cal escriure de debò, com la llar, el comerç i el dia del sinistre. El pressupost segueix l'abast. Més a què entra en el preu d'una web.
La corredoria s'entén el dia del sinistre?
Explica'ns quines assegurances mires a la zona i qui despenja. Et diem què posaríem abans de la quota.
Parlar de la corredoria