Sector · Serveis
Web per a advocats: confiança i primera consulta
Qui obre la web d'un despatx porta un problema i vol saber si aquell problema és seu. Una herència, una separació, un local, un accident o un assumpte entre l'Alt Urgell i Andorra. La pàgina ho diu amb calma: què portes, com és la primera conversa i com escriure't.
Qui busca advocats al Pirineu
- Qui hereta. Un pis al poble i uns germans que no es posen d'acord. Vol saber si portes herències i com comença la primera conversa.
- Qui se separa. Busca un to sobri i la certesa que la seva història no es publicarà.
- Qui té un local. Un lloguer que es torça, un soci, una obra aturada. Pregunta si tractes amb empreses o només amb particulars.
- Qui creua la frontera. Viu o treballa entre l'Alt Urgell i Andorra, i l'assumpte no es queda en un sol costat.
Solen arribar pel mòbil, de nit. Tanquen la pestanya si no hi ha un camí clar per escriure.
Què ha de tenir la web, en ordre
Un despatx no s'ordena com una botiga. A dalt, la manera d'escriure't. A sota, el tipus d'assumpte. El mapa pot esperar.
1. Deixar un canal que no obligui a explicar el cas
La trucada i el WhatsApp poden anar junts, però un dels dos ha de manar. Qui no vol explicar un assumpte en un xat necessita un correu o un formulari curt: nom, telèfon i tipus d'assumpte. Com es mesura aquest clic: un clic de WhatsApp no és una venda.
2. Anomenar l'assumpte com l'anomena qui escriu
«Dret civil» no diu res a qui busca l'herència del pis de l'àvia. Cada àrea que portes de debò mereix una fitxa breu: a qui va dirigida, com comença i què no hi entra. Si no portes penal, no ho afegeixis per omplir.
3. Explicar la primera conversa sense lletra petita
On es fa —al despatx, per videotrucada o de les dues maneres—, si cal cita i què convé portar: el paper que es tingui a mà. Si aquesta primera conversa es cobra, digues-ho; si no, digues-ho també. El dubte del cost és el que retarda el missatge.
4. Posar nom a qui porta l'assumpte
Una foto recent, el nom i dues ratlles: herències, família o empresa. Qui escriu vol saber si li contestarà aquella persona o una bústia sense nom.
5. Situar el despatx, l'horari i la frontera
Adreça, horari i si la cita és necessària. Si atens gent d'Andorra o de la Cerdanya per videotrucada, posa-ho al costat del mapa. L'horari de la web i el de la fitxa han de dir el mateix: la fitxa de Google d'un negoci local.
6. Enllaçar la fitxa sense narrar expedients
Una ressenya pot dir que vas explicar amb calma. No pot contar l'assumpte, ni l'altra part, ni el desenllaç. Enllaça la fitxa i demana la ressenya quan l'assumpte ja és tancat: com demanar ressenyes sense incomodar.
Àrees de pràctica amb nom propi
Posem un despatx a La Seu que porta herències de cases de poble, lloguers de local i algun accident a la carretera. Si la portada és una llista de vint matèries, qui porta l'herència no s'hi reconeix. Una fitxa per àrea, amb un exemple abstracte, es recorda.
| Llista llarga | Fitxa per àrea | |
|---|---|---|
| El que veu qui arriba | Vint noms seguits | El seu assumpte, dit clar |
| El que hi cap | Una ratlla per matèria | Com comença i què queda fora |
| El que es recorda | Que fas de tot | Que el problema encaixa |
| El que indexa | Una pàgina genèrica | Una pàgina per assumpte |
El llistat pot viure en un peu, petit. A la portada fa nosa. Quan un assumpte acaba en escriptura —l'herència que passa per notaria—, no repeteixis el tràmit: enllaça la guia web per a notaries.
Residents d'Andorra i assumptes transfronterers
Hi ha persones amb la casa en un costat i la feina a l'altre, o amb una herència repartida entre familiars d'aquí i d'Andorra. No cal un tractat: n'hi ha prou amb un apartat sobri. Quins assumptes d'aquest tipus mires, en quines llengües atens i com és la primera conversa si no poden baixar a La Seu.
Si treballes en català i en castellà, s'ha de dir. El francès, només si de debò atens en francès. Més matisos a web en català o en castellà. Si l'embolic és de papers d'empresa i no d'un plet, enllaça la web d'una assessoria.
Errors que veiem sovint
- Prometre el desenllaç. «Guanyem el cas» espanta qui busca criteri. Digues quins assumptes portes i com treballes; el resultat no va a la portada.
- Contar un assumpte reconeixible. Una inicial, el poble i el tipus de conflicte basten perquè el veí ho identifiqui. Els exemples van en abstracte o no van.
- Donar el consell tancat. «En el teu cas s'ha de fer això» es llegeix com una consulta que no ha escoltat ningú. La web orienta el tipus d'assumpte; la resposta es dona a la conversa.
- Amagar qui contesta. Un formulari sense nom empeny qui ja arriba amb desconfiança. Que es vegi la persona i en quin termini sols respondre entre setmana.
Qui té un problema no busca el despatx que més promet: busca el que diu si aquell problema és seu.
Preguntes freqüents
Puc publicar preus orientatius?
Pots dir si la primera conversa es cobra, sense convertir aquesta frase en el pressupost de l'assumpte sencer. El cost d'un cas depèn del que hi hagi a dins, i una xifra tancada a la web crea una expectativa que després no quadra. Si prefereixes no publicar números, explica-ho en una línia i deixa el telèfon a la vista.
Què no pot dir la web d'un despatx?
No anunciïs resultats ni facis servir fórmules del tipus «guanyem». No publiquis assumptes de clients que es puguin reconèixer, ni fotos de persones sense el seu consentiment. Tampoc no donis una resposta tancada a un cas concret: la web diu què portes, i el criteri es dona a la consulta.
Necessito blog?
No per començar. Amb les fitxes de cada àrea ben escrites sol bastar. Un text solt compensa quan repeteixes el mateix dubte cada setmana i vols que aquesta resposta visqui fora del telèfon.
Quant costa una web així?
Depèn de quantes àrees calgui explicar i de si va en una llengua o en dues. Es mira segons l'abast, amb el material que ja tinguis. El desglossament és a quant costa una pàgina web.
Tens un despatx al Pirineu?
Explica'ns quins assumptes portes i com t'escriuen ara. Et diem què posaríem a la primera pantalla.
Parlar del despatx